I cada dia t'esperava en el minut exacte en el que el sol començava a
il·luminar la ciutat i jo et començava a buscar per cada racó que els rajos de
llum em permetien veure. Miraba a tot arreu, cada detall, cada mílimetre, tractant de trobar la teva llum, i despistada, vaig tropeçar molts cops, vaig caminar per
molts camins sense sortida, pero mai em vaig rendir i tot gràcies a tu...
Perquè sabia que debia continuar somrient perquè em puguessis
reconèixer i perquè tu, on estiguessis, dessitjaves el meu somriure.
I perquè sempre he sentit el teu amor, encara que no et conegués,
en els meus batecs resonava la teva veu dient-me que no m'apagués i que seguís brillant amb totes les meves forces.
Ara i sempre, amor, cada
somriure meu porta escrit el teu nom.
No hay comentarios:
Publicar un comentario